L’Ebre, el gran corredor de comerç i comunicació, ha estat una artèria vital que ha enriquit el territori al llarg de la història. Des de les societats ibèriques fins als romans, aquest majestuós riu ha impulsat l’economia i la cultura de les seves riberes, beneficiant no només els dirigents sinó també tots els pobladors.

Aquest riu sempre ha estat una porta d’entrada a la península, amb terres fèrtils que esdevenien la base de l’organització de la rereguarda. Malgrat això, no va arribar a unir completament els territoris ocupats per diverses tribus com els càntabres, autrígons, vàrduls, berons, vascons, ilergets, edetans i ilercavons, cosa que explica les grans diferències històriques, polítiques i socials entre les zones per on flueix l’Ebre, des del seu naixement a Cantàbria fins a la seva desembocadura al Delta.

Imagina’t els temibles vikings navegant riu amunt per devastar Pamplona al segle IX, o els esquifs i xalanes musulmanes de la Marca Superior d’al-Andalus travessant les seves aigües. El Rei Alfons I El Batallador també va utilitzar aquest riu per reconquerir el Baix Ebre, i els primers monarques de la Corona d’Aragó van viatjar per les seves aigües. Fins i tot, l’Ebre va ser testimoni del primer peatge fluvial d’Europa durant els primers anys de la reconquesta cristiana, un tribut per tots els mercaders que transportaven mercaderies pel riu.

Al llarg dels anys, l’Ebre ha estat un camí ple de vida, amb navegants fluvials, raiers, transportistes, pescadors i calafats. Al segle XX, enginyers, financers i visionaris van somiar amb convertir l’Ebre en la gran via de navegació entre el Mediterrani i el Cantàbric, i molts projectes de canalització i navegació van veure la llum, com la navegació en vapors des del mar fins a Escatrón i Sástago (Saragossa).

Tot i que aquestes grans obres no van tenir l’èxit esperat, la navegació tradicional va continuar. A les aigües de l’Ebre navegaven els preciosos llaguts, carregats de blat, vi, guix o carbó camí del mar, mentre els raiers catalans baixaven riu avall.  L’Ebre no només ha connectat territoris, sinó que també ha unit persones a través de la música i l’art, com demostra la Jota, que ressona des de Navarra fins a les terres ebrenques, l’artesania dels llaguts, la vestimenta o molts receptes gastronòmiques. 

La modernització del transport amb el ferrocarril i la millora de les carreteres, juntament amb la construcció de grans embassaments com els de Mequinensa i Riba-roja, van posar fi a aquesta tradició mil·lenària. Però avui, tenim l’obligació de recordar, reivindicar i recuperar aquest llegat per a les generacions futures, mantenint viva la identitat que ens defineix.