Entre 1938 i 1942, presoners republicans integrats en unitats disciplinàries de treballs forçats van participar en la construcció i reparació de la infraestructura de la línia. Concretament, hi van estar destinats tres Batallons de Treballadors (números 66, 69 i 163) i el Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors Nº 18. La infraestructura —esplanada, ponts i túnels— s’havia completat el 1936 fins a Tortosa, però dos anys més tard les vies només arribaven al Pinell de Brai (Terra Alta). L'ofensiva franquista per assolir el mar Mediterrani a la primavera de 1938 va impulsar la construcció accelerada del tram d'Alcanyís fins a la Ràpita. A mitjans de juny, la línia arribava al Pinell de Brai. Durant la batalla de l'Ebre, iniciada el 25 de juliol de 1938, l’eix de comunicació, amb les seves estacions i túnels, va ser escenari de durs combats i els túnels es van utilitzar com a centres sanitaris d’excepció. Els combats van deixar malmesa la línia, que va haver de ser reparada. Acabada la Guerra Civil, els treballs es van reprendre amb mà d’obra forçada, i el tram entre Bot i Tortosa es va inaugurar el 1942. S’ha constatat la presència de treballadors empresonats pel franquisme destinats a aquesta línia a Horta de Sant Joan, la Fontcalda (Gandesa), Bot, Pinell de Brai i Xerta. Cada any, el nombre de presoners destinats a la construcció de la línia va superar el miler d’homes.