Es desconeix el moment exacte de la seva construcció, més la seva ubicació a escassos metres de l'antic castell, documentat a inicis del segle XIII i del que només en queda part d'un arc i petits draps del mur perimetral, suggereix que podria tractar-se d'una capella militar. Després de la conquesta de Tortosa per part de les forces de Ramon Berenguer IV, l'any 1148-1149, les terres van ser repartides entre els seus nobles. Un d'aquests era Berenguer Pinyol a qui va cedir el Lloc de Costumà, a les proximitats de Benifallet. Cap a 1228, Bernat Pinyol, descendent de l'anterior, va ampliar el seu territori amb la compra dels Llocs de Sallent i Cardó a la vídua de Bernat Olivar Fuster. Els Pinyol van continuar sent senyors de la Baronia de Cardó possiblement fins al 1417 en què passà a l'abat del monestir de Benifassà. La Baronia de Costumà va passar a la jurisdicció de la ciutat de Tortosa cap a l'any 1491 per ordre de Ferran el Catòlic. No trobem cap referència sobre l’església fins a l’any 1279, quan s’informa que el capellà de la vila contribuïa a la desena papal. Es tracta d’un edifici d’estil romànic tardà típic de l'arquitectura cristiana medieval de la regió de l'Ebre i que va lligada als ordes militars que van participar en la conquesta cristiana (Tortosa, 1148). És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular sense absis, realitzat amb carreus de pedra de mida regular i coberta a doble vessant.
L'antiga església parroquial de Santa Maria –també coneguda com Ermita de la Mare de déu de dalt o de la Nativitat de la Mare de Déu– està ubicada a la part alta de la població, a l'extrem meridional de la penya que separa el nucli primitiu i al costat de l'antic cementiri, actualment reconvertit en terres de cultiu. L'accés principal es realitza a través d'un Via Crucis que s’inicia al carrer Escaleta i puja zigzaguejant fins al cim del cingle. Hi ha una altra entrada, des de la part posterior de l’edifici, que comunica amb el carrer Ermita. Quan accedim pel carrer Escaleta podrem gaudir de les representacions de la vida de Jesucrist al llarg de les escales del Calvari. Al llarg de les escales del Calvari trobem unes capelles de base rectangular d’una altura màxima d’uns 105 cm on trobem representats els passos del Via Crucis (primera caiguda de Cirst sota el pes de la creu). Les escenes en alt relleu, que semblen fetes amb guix, estan protegides per un vidre (excepte a la capella VII, que està trencat, i a les VI, IX i XIV, que han desaparegut). També estan deteriorades totes les parts de fusta d'aquestes finestres i les parts de metall (lleba i frontisses). Van ser reconstruïdes l'any 1960, encara que tot l'element urbà és molt anterior.
La porta principal i original del temple és feta en un arc de mig punt perfectament dovellat. Damunt seu, una mica desplaçat hi ha el campanar en forma d'espadanya d'un sol ull. Una segona porta, oberta posteriorment a la construcció de l'edifici (el 1861 segons placa indicativa) dona al carrer de l'Ermita. A l'interior de l'edifici, cobert amb volta apuntada, podem gaudir de la imatge de la Mare de Déu de Dalt, patrona de Benifallet, situada al presbiteri. Als peus de l'església hi ha el cor cobert amb sostre de cassetons. Obertes al gruix de la paret els Pinyols tenien les seves sepultures en es segles XIII i XIV. Actualment només es distingeixen les primitives armes heràldiques de la família amb inscripcions llatines. A l'ermita es conserven pintures al fresc relacionades amb l'època de construcció de l'església.
En una intervenció arqueològica feta l’any 2006 en motiu d'unes obres que feia l’Ajuntament de Benifallet, va aparèixer una talla de fusta de la Verge amb el Nen datada del s. XIII.
Una escapada a Benifallet és una oportunitat única per connectar amb la natura i la història del nostre poble. Vine i gaudeix de tot el que t'ofereixen les Terres de l'Ebre.
Av. Lluís Companys, 6 – Benifallet
