ALTRES POBLAMENTS
EL MARTORELL
Jaciment situat just davant de l'aiguabarreig del Riu Canaletes amb l'Ebre. En els treballs de prospecció que es van fer l'any 1988 es van trobar dues vores d'àmfores i restes de ceràmiques ibèriques ja oxidades juntament amb un conjunt d'importacions fenícies. No hi ha restes de construccions, però la quantitat de material en superfície documentat i la seva ubicació, fan que els investigadors el titllin de poblat ibèric. Pel que fa a la seva cronologia, la presència d'àmfores fenícies del s.VII, d'una vora d'àmfora púnicoebusitana del s.V i de material itàlic dels s. II i I, fan pensar en una ocupació prolongada en el temps. No hi ha presència de ceràmica sigil·lada, la qual cosa fa pensar que el poblament va ser abandonat a inicis de l'època altimperial La seva situació en un encreuament de vies de comunicació juntament amb l'abundància de material d'èpoques diferents i utillatge d'emmagatzematge, fan pensar que era un poblat que mantenia relacions comercials a través de l'Ebre.
LES LLOMES
Aquest jaciment de dimensions molt reduïdes fou identificat l'any 1997 per J. Diloli, a uns 500 metres al nord del Pont del Llaguter. La zona està conreada per la qual cosa el jaciment està molt deteriorat. Per la seva situació es creu que correspon a l'època tardana republicana i inicis de l'Alt Imperi Romà. S'hi van trobar restes de ceràmica ibèrica oxidada, ceràmica de vernís negre campaniana i, aquí si, ceràmica de terra sigil·lada hispànica. Es creu que aquest tipus de poblats van ser l'origen d'altres ciutats romanes posteriors i, en període ibèric solen trobar-se molt pròximes a altres poblats, en cas cas, al Turó de l'Audí.
LIGALLO DE LÍXEM
Jaciment identificat l'any 1989 durant unes projeccions prospectives per a la construcció de l'Eix de l'Ebre. S'hi van identificar paviments, carreus i restes de murs. Es van trobar restes molt malmeses del que semblava una necròpolis musulmana i fragments de ceràmica ibèrica oxidada, de terra sigil·lada hispànica, ceràmica africana de cuina, material romà... Tot això va fer pensar als investigadors en què aquest indret fou habitat des d'un moment indeterminat del període ibèric fins a l'època medieval, amb més força durant el període romà imperial.
LO TOLL
L'any 1997, en Diloli feia la primera descripció d'aquest jaciment situat sobre un turó, al costat d'un barranc que voreja l'actual carretera Benifallet - El Pinell de Brai. El material que s'hi ha trobat està conformat per un gran nombre de ceràmica feta a mà característica de la primera Edat del Ferro, ceràmica de base plana amb decoració de cordons, fragments d'àmfores que imiten prototipus fenicis, alguns amb restes de pintura. Però també apareix material reconegut del període ibèric amb trets arcàic, com un gerra amb nanses horitzontals de doble tendó, llavi pla i una lleugera motllura sobre la vora. Sens dubte, però, la troballa més interessant en aquest jaciment fou un fragment de carena de l'esquena ambb arrencament de nansa d'una àmfora que seguia el cànon grec. Les seves característiques, feta d'una pasta vermellosa, van fer que els investigadors la cataloguessin del període coríntic del s. VI.
ROCA DELS PENJATS
Aquest jaciment està situat a l'esquerra de l'Ebre, al Congost de Barrufemes, al sud del que coneixem com l'Astet. Es tracta d'un petit turó rocallós amb restes constructives a la part superior. Probablement es tracti d'una torre de vigilància de l'època medieval. Per a la seva construcció, barrejades amb l'argamassa s'han trobat fragments de ceràmica ibèrica. Per això, hom pot pensar que ja era una torre de guaita en època ibèrica que fou utilitzat amb el mateix ús en períodes posteriors.
TURÓ DE L'AUDÍ
Aquest jaciment no es va conèixer l'any fins a l'any 1988 (Sanmartí i Santacana, 1990). En aquell moment es va definir la seva antiguitat per la presència d'àmfores fenícies, però també per material propi de l'època ibèrica plena. Per la seva situació geogràfica, es creu que en època ibèrica debia ser aprofitat com a torre de guaita i/o defensa, però no s'han trobat restes constructives que ho puguin constatar. Com en el cas del jaciment El Martorell, el conreu agrícola i la vegetació abundant han malmès el que pugui quedar avui en dia d'aquest jaciment. En qualsevol cas, la gran quantitat de fragments corresponents a envasos de transport i d'emmagatzematge, fan pensar que es tractava d'un assentament de certa importància en el comerç i distribució pel Riu Ebre.
Imatges extretes del document "Evolución demográfica en el curso inferior del Ebro durante la protohistoria"
DILOLI FONS, J., BEA CASTAÑO, D. i SARDÀ SEUMA, S. Universitat Rovira i Virgili. Seminari de Protohistòria i Arqueologia
(GRESEPIA)
