Església d’estil neoclàssic que substituïa com a parròquia a l'església coneguda actualment com de la Mare de Déu de Dalt o de la Nativitat. Està situada a la plaça major del poble i va ser bastida el 1635, però reconstruïda després del 1939. Durant la Guerra Civil es va perdre el retaule de fusta que hi havia a la zona de l’altar i també l’arxiu parroquial. Es tracta d’un edifici aïllat, d'una sola nau, amb contraforts i capelles laterals. La façana és de composició simètrica, amb un cos central on es troba la porta d'accés a l'església, amb un arc de mig punt, elements decoratius molt sobris i l'arrencada de dues torres. Una de les torres no va arribar a aixecar-se i l'altra va ser restaurada després de la Guerra Civil, on es troba el campanar. La coberta és de teules, a doble vessant. Sobre l'entrada hi ha un rosetó i finestres laterals en cada una de les capelles. Va patir desperfectes durant la Guerra Civil que van afectar a l'altar major de festa d'estil barroc.
En la Geografia General de Catalunya editada l'any 1913, l'Emili Morera consignava el següent: “compta Benifallet ab esglesia parroquial de bona arquitectura, espayosa y d'orde cotinti, dedicada a Sant Bartoméu, festa major del poble” L’any 1923 el poble de Benifallet participava en una col·lecta popular organitzada pel capellà, el Sr. José Vicente, i l’alcalde el moment, el Sr. Colomé, per a recollir fons per a la parròquia. Van recaptar sis-centes i escaig pessetes, que van servir per a comprar una nova campana i instal·lar-la. Així, el 16 de desembre de 1923 es feia l’acte de bateig de la nova campana.
L’edifici va ser saquejat durant la violència anticlerical derivada de l'esclat revolucionari del juliol de 1936. Durant la Guerra Civil es va perdre el preciós retaule de fusta d'estil barroc que hi havia a la zona de l'altar i tambén l'arxiu parroquial. A causa dels danys causats pels nou mesos de front de guerra, la Dirección General de Regiones Devastadas del règim franquista va incloure Benifallet en la llista de municipis que podien rebre ajuda estatal per reparar la infraestructura i la trama urbana malmesa o destruïda. El 1941 es va aprovar un pressupost de 107.474 pessetes per reparar l'església parroquial. Dos anys més tard, es va ampliar el pressupost en 90.862 pessetes. La restauració del temple va ser l'obra amb el pressupost més gran de les executades per l'entitat.
En una intervenció arqueològica feta l’any 2006 en motiu d'unes obres que feia l’Ajuntament de Benifallet, va aparèixer una talla de fusta de la Verge amb el Nen datada del s. XIII.
Una escapada a Benifallet és una oportunitat única per connectar amb la natura i la història del nostre poble. Vine i gaudeix de tot el que t'ofereixen les Terres de l'Ebre.
Av. Lluís Companys, 6 – Benifallet
