El safareig de Benifallet van ser una de les obres que es van fer a la localitat dins el Servei Nacional de Regiones Devastadas creat el 1938 durant la Dictadura del General Franco per a reconstruir les zones “alliberades” que havien patit més destrosses pels bombardeigs. El 23 de setembre de 1939 es dictava la “Ley de Adopciones” que preveia l’assumpció per part de l’Estat de les tasques de reconstrucció de determinades poblacions escollides en funció del grau de destrucció assolit. El 7 d’octubre s’aprovava l’Ordre Ministerial que desplegava la Llei i que regulava les tràmits corresponents i el 21 d’octubre del mateix any s’aprovava per Decret el primer llistat de poblacions “adoptadas por el Caudillo ”, entre les que en hi havia tres de les afectades per la Batalla de l’Ebre: Móra d’Ebre, Pinell de Brai i Tortosa. Dins del mateix 1939, per decret de 29 d’octubre, s’incloïa el Perelló i l’Ampolla; i, per decret de 15 de desembre, Benifallet i Corbera d’Ebre. Una més correspongué a l’any següent: La Fatarella, per decret de 9 de març de 1940. Les dues darreres són del 1941: el 12 de març, Benissanet; i el 10 d’agost de 1941, Gandesa, que fou la més tardana. La mà d'obra que va fer servir Regiones Devastadas estava formada per treballadors contractats a jornal de la pròpia localitat; republicans condemnats a treballs forçosos pels tribunals militars i prestació personal obligatòria dels homes entre els 18 i els 55 anys a raó d’un dia al mes o pagant l’equivalent en diners.
Els rentadors es troben situats en la confluència dels carrers Dr. Sastre, Alfons i el Parc de les Moreres, al passeig del riu i s’hi va rentar la roba fins a ben entrat el segle XX. L’edifici dels safareigs de Benifallet es troba format per un únic volum de planta baixa. La seva disposició en planta és rectangular amb coberta longitudinal a dos aigües. L’estructura vertical està formada per pilars de maçoneria i l’estructura horitzontal per cavalls de fusta disposats en quatre crugies. Els tancaments de murs de maçoneria entre els pilars constitueixen una barrera de mitja alçada que permet la il·luminació i ventilació continua dels rentadors. Singular és també l'estructura de cavalls de la coberta i el sistema d’entrebigat i suport de les teules. Estan constituïts per tres safareigs contigus comunicats entre si per sobreeixidors per facilitar els processos de neteja i repassada de la roba, i en el perímetre dels quals es troba la superfície de neteja en pendent cap a les basses. Cada municipi disposava del seu rentador, essent un important avenç per la gran millora que va significar per a la salut pública del poble el pas de netejar la roba a la vora del riu a fer-ho en una edificació específica. Etnogràficament, cal constatar la funció històrica dels rentadors com a punt de trobada, d'intercanvi, de comunicació i de convivència entre les dones del poble. Fins a l’extrem que el terme “fer safareig” passa a tenir un doble sentit, significant a més de l’acció pròpia dels rentadors fer petar la xerrada i tafanejar mentre es renta la roba. Finalment, la cultura de l’aprofitament de l’aigua, que sembla que tornem a valorar, es constata molt bé en aquestes construccions pel que fa a l’aprofitament i la reutilització de l’aigua. L’aprofitament de l’aigua de l’origen natural per a fer safareig comunitàriament, possibilitava després aprofitar-la per a regar els horts propers. L’any 2012, l’artista Amanda Corominas va fer un mosaic per commemorar aquesta tradició (foto inferior), donant-li vida amb el mateix esperit que es feia a principis de segle passat, amb les dones com a protagonistes rentant la roba. Podeu visitar la seva galeria d’art al carrer Ermita.
Una escapada a Benifallet és una oportunitat única per connectar amb la natura i la història del nostre poble. Vine i gaudeix de tot el que t'ofereixen les Terres de l'Ebre.
