CASTELLOT DE LA ROCA ROJA
SITUACIÓ DE L'ASSENTAMENT
El Castellot de la Roca Roja és un dels poblats ibèrics millor conservats de Catalunya. Està situat sobre un congost del riu Ebre, d'uns 15 km de llargada entre Miravet i Tivenys, encaixat entre la serra de Cardó, a l'est, i els contraforts dels ports de Beseit, a l'oest. L'assentament ibèric està situat sobre un turó rocallós a la riba esquerra de l'Ebre aproximadament a 40 metres d'altitud sobre el nivell del riu i a uns 50 metres sobre el del mar, ocupant una posició totalment estratègica, ja que controla el pas del riu Ebre des d’un punt en el qual el riu s’estreny i, a més, està situat davant mateix de la desembocadura del Barranc de Xalamera, via de pas natural cap a la Terra Alta i Aragó que ressegueix l’actual carretera T-333 des de l’Eix de l’Ebre fins a Prat de Compte. Per aquest mateix motiu seria ocupat durant la Guerra Civil per algun emplaçament militar que buscava protegir-se del foc enemic de l’altra riba del riu.
EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES
En primera instància, el jaciment va ser excavat il·legalment per algun aficionat anònim que va deixar murs al descobert, però no es coneixen ni els resultats ni el destí dels materials. Aquesta excavació acabaria sent perjudicial per a descobrir la història més recent d’aquest jaciment. Seria l’any 1974 quan es van fer les primeres excavacions arqueològiques des d’un punt de vista científic. Es van limitar a sondejar la zona per a conèixer la seva cronologia i fer una planta provisional del jaciment (Izquierdo, Gimeno: 1990). Si bé els excavadors van publicar els resultats dels treballs, no hi van incloure l’estudi dels materials arqueològics recuperats, que havien estat dipositats al Museu Arqueològic de Catalunya. Haurien de passar vint-i-cinc anys d’oblit per a que l’Ajuntament de Benifallet col·laborés amb la Universitat de Barcelona durant dues campanyes: el febrer de 1998 i 1999 sufragades per l’Ajuntament, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. S’hi acabarien fent tres campanyes més, fins l’any 2002. El projecte combinava una vessant científica i la conservació del patrimoni. Els treballs científics van estar sota la direcció de Jaume Noguera i M. Carme Belarte; els treballs de recuperació van comptar amb la direcció de la restauradora mallorquina Margalida Munnar i la inestimable col·laboració de Francisco Treig, Paco de Cabellera, un veí de Benifallet amb una llarga experiència en la reconstrucció de murs de pedra seca.
EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES
La neteja, dibuix, consolidació i excavació del poblat van permetre identificar un assentament relativament petit, de forma triangular , amb uns 400 metres de llarg per uns 32 metres d’amplària a la zona de la muralla, obtenint una superfície inferior als 1.000 m2. Sabem molt poc de la primera ocupació al Castellot de la Roca Roja, però uns quants indicis mostren que hi havia un hàbitat anterior a les construccions del poblat ibèric que podem veure actualment i que probablement consistia en una agrupació de cabanes. No s’ha identificat cap construcció pertanyent a aquesta ocupació, però sí retalls realitzats a la roca, anteriors als murs ibèrics, que podrien haver estat fosses relacionades amb aquestes cabanes. El sediment que reomplia aquestes cavitats contenia fragments de copes gregues d’importació de finals del segle VI aC. A finals del segle V aC., es construeix el poblat del Castellot de la Roca Roja tal com el podem veure en l’actualitat. L’element més impressionant de l’assentament és el sistema defensiu, format per un fossat, una torre quadrada situada al costat sud (on es localitza la porta d’entrada al poblat) i una muralla de 30 metres de llarg, 4 metres d’amplada i _ en alguns punts _ fins a 4 metres d’alçada conservada. Aquest és un sistema defensiu força habitual a l’antiguitat perquè obligava els enemics a exposar el seu costat dret, desprotegit de l’escut. Les etapes finals d’ocupació del poblat així com el seu abandó són els moments que coneixem menys, ja que les excavacions de principis del segle XX van afectar precisament aquests estrats. Va ser abandonat uns 200 anys aC., probablement a conseqüència dels conflictes de la segona guerra púnica. Aquesta zona baixa de l’Ebre va ser estratègicament molt important en el conflicte que va enfrontar a romans i cartaginesos i, sens dubte, una fortificació com el Castellot de la Roca Roja no va romandre aliena a aquest enfrontament. En tot cas, amb l’arribada dels romans els seus ocupants i descendents van passar a treballar en masos o viles, com la descoberta sota el Pont del Llaguter, al Mas del Catxorro. L'assentament de la Roca Roja no és un cas aïllat, ja que s'ha identificat tota una xarxa d'assentaments de característiques similars en el curs inferior de l'Ebre. Tots responen a les característiques descrites per al Castellot: ocupen les extremitats de les terrasses fluvials o de petits turons a tocar de l'Ebre, amb una superfície molt reduïda i amb un urbanisme atapeït que donava cabuda a poblacions molt petites, de menys d'un centenar de persones.
RUTA DELS IBERS
La Ruta dels Íbers, al tram final del riu Ebre, ofereix un viatge fascinant a través del temps, revelant la rica herència dels antics pobladors de la zona. Aquest itinerari històric permet descobrir diversos jaciments arqueològics que testifiquen la presència i el desenvolupament de les cultures íberiques a la riba de l’Ebre. Entre aquests llocs, destaca especialment el Castellot de la Roca Roja, situat a Benifallet, un enclavament estratègic que va tenir una gran importància durant l’època ibèrica. Les restes de muralles, torres i habitatges que s’hi poden observar ofereixen una visió clara de com vivien i es defensaven els íbers, així com de la seva organització social i militar.
Descarrega't el díptic amb informació important per a la teva visita al Castellot de la Roca Roja
La visita al Castellot de la Roca Roja és una experiència enriquidora que permet als visitants no només contemplar les restes arqueològiques, sinó també gaudir d'un entorn natural privilegiat. Des d'aquest turó, es pot gaudir d'unes vistes panoràmiques impressionants sobre el riu Ebre i els seus voltants, afegint una dimensió paisatgística a la importància històrica del lloc. És una parada obligada per a qualsevol persona interessada en la història antiga i el patrimoni cultural de Catalunya.
Consulta documentació sobre el jaciment
Si el teu interès va més enllà del turístic, aquesta pàgina no et serà de massa ajuda, per això et deixem els enllaços a alguns documents que t'ajudaran a ampliar la informació que donem aquí.
- ALCÁNTARA, R., ARNÁIZ, R. i SISA, J. “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”. Tribuna d'Arqueologia 2017-18
- Bea, D.; Belarte, M. C.; Diloli, J.; Noguera, J.; Sardà, S. (eds.), "Los asentamientos fortificados del curso inferior del Ebro. Siglos V – III aC.", Íberos del Ebro. Actas del II Congreso Internacional (Alcañiz-Tivissa, del 16 al 19 de novembre de 2011), Documenta, 25, ICAC, Tarragona, p. 111-128.
- Belarte, M.C.; Noguera, J.; Santacana, J., "La musealización del Castellot de la Roca Roja de Benifallet (Baix Ebre, Tarragona): reflexiones para una valoración crítica" a Belarte, M. C.; Benavente, J. A.; Fatás, L.; Diloli, J.; Moret, P.; Noguera, J. (eds.), Íberos del Ebro. Actas del II Congreso Internacional (Alcañiz-Tivissa, del 16 al 19 de novembre de 2011), Documenta, 25, ICAC, Tarragona, p. 375-384.
- Belarte, M.C.; Noguera, J., El jaciment ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre). Guia arqueològica, Institut Català d'Arqueologia Clàssica - Ajuntament de Benifallet, Tarragona.
- Canela, J., "El Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Tarragona). El uso del SIG, de la cartografía y la fotografía aérea en la investigación arqueológica" a Belarte, M. C.; Benavente, J. A.; Fatás, L.; Diloli, J.; Moret, P.; Noguera, J. (eds.), Iberos del Ebro. Actas del II Congreso Internacional (Alcañiz-Tivissa, del 16 al 19 de novembre de 2011), Documenta, 25, ICAC, Tarragona, p. 137-146.
- NOGUERA GUILLÉN, J. Gènesi i evolució de l'estructura del poblament ibèric en el curs inferior del Riu Ebre: la ilercavònia septentrional. Volum I. 2006. pp 156-158
- Novetats en la darrera campanya d’excavacions al poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre). Juny 2017. Tribuna d'Arqueologia.