A partir del 19 d’abril de 1938, el riu Ebre es va convertir en la línia de front entre els dos bàndols de la guerra civil espanyola. L’Exèrcit Popular de la República ocupava el marge esquerre, mentre que l’Exèrcit franquista ocupava el marge dret. L’Agrupació Autònoma de l’Ebre, més tard coneguda com l’Exèrcit de l’Ebre, va fortificar la seva línia de front construint trinxeres paral·leles al riu. En els mesos següents, ambdós bàndols es van atacar amb trets de fusell i artilleria.
A partir d’abril de 1938, amb el front de guerra estabilitzat al riu Ebre, el poble de Benifallet va ser completament evacuat. Les partides de Costumà, Marelles i Fontelles, juntament amb el balneari de Cardó, es van convertir en els principals llocs d’evacuació per als civils. Aquests civils baixaven al poble o a les finques agrícoles properes al riu per buscar menjar. Al poble, buscaven roba i aliments com l’oli, que es guardava a les seves llars.
El 25 de juliol de 1938, a la matinada, la 10a Brigada Mixta de la 46a Divisió Republicana va travessar l’Ebre a l’altura de la desembocadura del riu Canaletes, iniciant l’ofensiva de l’Ebre, que després es coneixeria com la batalla de l’Ebre.
LÍNIA DE TRINXERA DEL BARRANC DEL COLL DE SOM. La trinxera, d’aproximadament 200 metres de llarg i una amplada d’uns 50 centímetres en algunes zones, presenta una profunditat variable d’entre un metre i un metre i mig. S’hi poden observar parapets de pedra en diverses parts. Aquesta trinxera va ser descoberta fortuïtament el 2017 pels Mossos d’Esquadra, avisats de la presència d’un artefacte explosiu a la zona. L’artefacte es va trobar prop del riu Ebre, a l’altra banda de la finca La Xalamera, on anteriorment s’havien localitzat altres artefactes, segons l’informe policial.
TRINXERES DELS BUICS. La línia de trinxera situada a la carena del turó dels Buics ofereix una vista privilegiada sobre la desembocadura del riu Canaletes. Encara que algunes seccions estan emboscades o desdibuixades, es conserva un tram ben conservat amb una galeria d’accés excavada al terra, una trinxera paral·lela al riu, un pou de tirador i un aixopluc per descansar. Aquesta posició proporciona una visió directa del riu Ebre i del poble de Benifallet.
L’octubre de 2002 Benifallet es va abocar en l'homenatge als seus fills, Francisco Margalef Treig, Antonio Povill Trilla, Tomàs Salaet Artiola i Joaquín Cid Pasanau, deportats als camps nazis. Ho va fer en el marc de les I Jornades de Memòria Democràtica, resultat de la tasca realitzada per l'equip que segueix tirant endavant el projecte Stolpersteine de l'Ajuntament de Benifallet format per Mireia Margalef, Sílvia Folqué, Amparo Treig, Gemma Vidiella, Assutzena Povill, Nanu Marino i Hélene Marino. A Mauthausen, van viure l'horror d'aquest camp els benifalletencs Antoni Povill Trilla i Tomàs Salaet Artiola, que en van ser alliberats, i Francisco Margalef Treig, que va ser assassinat a Gusen (subcamp proper a Mauthausen) l'11 de juliol de 1942. Al camp de concentració d'Aurigny va patir la deportació el benifalletenc Joaquim Cid, alliberat el 1944. L'homenatge va tenir com a element central el treball de recerca de Mireia Margalef Castillo a l'institut de Roquetes que li va merèixer la Menció d'Honor del Memorial Democràtic. Un treball excel·lent que s'ha convertit en el segon llibre publicat per Amics i Amigues de l'Ebre de la col·lecció "Ebrencs als camps de concentració". L'Ajuntament de Benifallet va aprovar, al ple del 13 de novembre de 2020, sol·licitar la seva incorporació en el projecte Stolpersteine del Memorial Democràtic de Catalunya que incoporava la petició de rebre les quatre llambordes de la memòria dels quatre deportats, llambordes que realitza l'artista alemany Gunter Demnig. L'Ajuntament està pendent que la Generalitat les rebi i es pugui fer efectiva la seva col·locació
L'equip Stolpersteine de Benifallet està format per format per Mireia Margalef, Sílvia Folqué, Amparo Treig, Gemma Vidiella, Assutzena Povill, Nanu Marino i Hélene Marino.
Un Stolpersteine, també conegut com a "pedra de trepitjar" o "pedra de stumbling", és un petit monument commemoratiu que es col·loca al paviment a prop de l'últim lloc de residència o treball d'una víctima de l'Holocaust. Aquestes pedres, creades pel ceramista alemany Gunter Demnig, porten gravats els noms i les dates de naixement i mort de les persones que van ser perseguides i assassinades pel règim nazi. Aquesta iniciativa busca mantenir viva la memòria d'aquells que van patir i recordar les seves històries individuals. 🕊️
Una escapada a Benifallet és una oportunitat única per connectar amb la natura i la història del nostre poble. Vine i gaudeix de tot el que t'ofereixen les Terres de l'Ebre.
Av. Lluís Companys, 6 – Benifallet
