Un tresor faunístic

Aligars-Serra Fulletera és un Espai muntanyós de la Vall de l'Ebre, que uneix els marges dret i esquerre de la Vall i comunica els Ports i les serres annexes, a l'oest, amb les muntanyes de Cardó, a l'est. L'Espai Natural Protegit dels Aligars - Serra Fulletera va ser incorporat al PEIN d'acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, que determina que la inclusió d'un espai a la xarxa Natura 2000 implica la seva integració al PEIN. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a com a LIC l'any 1997, Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) l'any 2005 i, posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l'Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que aprova la xarxa Natura 2000 a Catalunya. En el cas de l'ENP Aligars-Serra Fulletera, les espècies presents són l'Atropa baetica (tabac de pastor) pel que fa a vegetació i Austropotamobius pallipes (cranc de riu), Cerambyx cerdo (banyarriquer del roure), Euphydryas aurinia (papallona brocat variable), Graellsia isabelae (papallona graèllsia), Lucanus cervus (escanyapolls o cérvol volant), Lutra lutra (la llúdriga), Miniopterus schreibersi (ratpenat de dits llargs), Mustela lutreola (visó europeu), Oxygastra curtisii (esparver de l’aigua) i Rutilus arcasii (madrilleta), pel que fa a fauna. És un conjunt abrupte de serres de materials sedimentaris no massa altes, amb zones poc humanitzades i bastant aïllades, que permet que, sobre una base de vegetació de brolles, matollars, pinedes de pi blanc, s'hi mantinguin espècies de fauna mediterrània d'interès com ara l'àguila cuabarrada o àguila perdiguera i constitueix un àmbit d'alimentació i dispersió d'aquest rapinyaire. L’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) és un rapinyaire d’àmbit mediterrani de mida mitjana-gran, tot i que els mascles són lleugerament més petits que les femelles. Presenta el dors marró fosc amb una taca blanca característica i amb un color més clar per sota. Se li diu així per la barra fosca amb la que acaba la seva cua. És un depredador especialitzat en la captura d'ocells i mamífers de mida mitjana. Li resulten molt favorables els ambients mitjanament humanitzats en els que no hi ha una forta presència de l’àguila daurada. Fa el niu a les cingleres i sol fer la posta (normalment de dos ous) durant el mes de febrer o principis de març. Des de fa uns anys, ha esdevingut l’espècie prioritària de l’Institut per la Conservació dels Rapinyaires (ICRA), per ser un dels rapinyaires més amenaçats d’Europa i una de les espècies més representatives dels sistemes mediterranis típics de les nostres comarques. A finals del 2022 a Tarragona i Terres de l’Ebre hi vivien 55 parelles. La seva població es va reduint, malauradament, pels accidents amb les línies elèctriques (electrocució i col·lisió) i la persecució (trets), amb una certa incidència també dels ofegaments en basses artificials per no poder-ne sortir a causa de les parets lliscants o massa verticals (informació extreta de la web del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya)