Història de Benifallet

Amb la presa de Tortosa a mans de Ramon Berenguer IV el 1148, la Roca Folletera, situada a l'extrem septentrional del terme municipal, apareix com a límit de la campanya reconquistadora. També es documenten els antics senyorius de Costumà i Cardó-Sallent, lliurats als Pinyol _oriünds del municipi_ i els Montcada, en compensació per la seva participació a la contesa. El senyoriu de Benifallet, del qual no hi ha constància documental fins el 1153 amb la donació del Castell de Miravet a l'Ordre del Temple, que va quedar vinculat a la corona i sota custòdia templera entre 1182 i 1208, quan Pere el Catòlic va atorgar, de forma vitalícia, el castell i la vila de Benihaleth, juntament amb els seus termes i drets a Guillem de Cervera que, set anys més tard, els va tornar a l'ordre militar després d'alçar algunes fortificacions. Els templers van tenir el senyoriu fins el 1294, quan fra Berenguer de Cardona el va permutar per Peníscola amb Jaume el Just. Al llarg del segle XIII, els Pinyol van anar adquirint la major part dels territoris del municipi actual, encara que es desconeix si van arribar a posseir algun privilegi sobre la vila. Entre 1417 i 1459 algunes de les seves propietats _Cardó-Sallent, Costumà i la Vall_ i el castell de Benifallet _que per aquell temps es trobava sota jurisdicció de la corona_ van passar a dependre del monestir cistercenc de Benifassà. La fortalesa de Benifallet va ser enderrocada durant la guerra civil catalana de 1462-1472.