BALNEARI DE CARDÓ

Durant la guerra carlista, els frares van haver d'abandonar el monestir de Cardó, refugiant-se a pobles veïns. Aquest abandonament es va fer definitiu amb el decret de desamortització de Mendizábal del 1836. Part de Cardó es va subhastar el 1844, i les pertinences dels monjos van ser dispersades, incloent tapissos, llibres i objectes de valor. La majoria dels llibres van ser cremats. Durant dues dècades, Cardó va quedar abandonat a causa de les dificultats econòmiques. El 1866, uns empresaris de Tortosa van transformar les ruïnes del monestir en un balneari, aprofitant les propietats de les seves aigües. Van rehabilitar les dependències en millor estat, però la propietat era de l'Estat. El 1870, l'Estat encara posseïa l'edifici, però José Monclús havia adquirit les terres de conreu adjacents. El 1872, Salvador Cabestany Gasol i el seu oncle van comprar quatre finques de Cardó, incloent els edificis del monestir, i el 1877 Cabestany ja n'era l'únic propietari. Durant aquest període, es van fer nombroses reformes, convertint l'antiga església en menjador i altres cel·les en habitacions per a hostes. Es va cobrir amb cristalls el pati central del claustre, i es va transformar l'església en saló de festes. El 1883, Cabestany va restaurar els edificis, convertint-los en un modern balneari. Es va construir una nova capella el 1884, un camí a Tivenys el 1885, i una carretera a Tortosa el 1887. A finals del segle XIX, el balneari va guanyar fama, i el 1899 Cabestany va impulsar-ne el desenvolupament amb l'edifici de Sant Salvador. El 1902 es va començar a construir una nova carretera a Rasquera, inaugurada el 1904, que va augmentar el nombre de visitants. Amb la mort de Cabestany el 1912, el balneari va passar a ser propietat dels seus fills. Durant la GUERRA CIVIL DEL S.XX el Balneari de Cardó va tenir tres rols principals:

1. Lloc de descans i detenció del bisbe de Tortosa: Al començament de l’aixecament militar, el balneari va ser un lloc de descans. El bisbe de Tortosa, Félix Bilbao, es trobava de vacances allà quan va començar l’aixecament. Un grup de revolucionaris armats el va detenir a finals de juliol i va decidir portar-lo a Tortosa, la seu del bisbat. L’alcalde de Tortosa, Joan Berenguer Cros, va intentar desviar el comboi cap a Tarragona, però no ho va aconseguir, i el bisbe va ser posat a disposició del Comitè Antifeixista de Tortosa, que finalment va acceptar el trasllat a Tarragona, amb l’excepció de la FAI.
2. Refugi per a civils: El propietari del balneari, Salvador Samsó, va penjar la bandera francesa, indicant que el complex estava sota jurisdicció internacional, la qual cosa va dissuadir altres grups revolucionaris d'actuar violentament. Això va permetre que civils, principalment de Benifallet, fugint dels estralls de la guerra, trobessin seguretat al balneari. Aquests civils van ser acollits amablement pels soldats acantonats al lloc.
3. Hospital militar republicà: En un moment indeterminat de 1938, el balneari es va convertir en un hospital militar republicà, operatiu durant la batalla de l’Ebre. El tinent metge Josep Maria Raméntol Rifà va relatar els perills de la carretera d’accés per a les ambulàncies que arribaven de nit. Avel·lí Artís-Gener (Tisner), un soldat ferit, també va estar ingressat al balneari per recuperar-se de les seves ferides.