Creativitat davant les necessitats En aquells temps els emprenedors no podien accedir fàcilment als prèstecs bancaris així que en Salvador va fer ús de la seva creativitat i va construir la fàbrica seguint el sistema emprat a Venècia. És a dir, la fàbrica estava construïda gairebé dins el riu, damunt les coves que encara es veuen avui en dia i per on s'accedia des dels llaguts fins a l'interior de la fàbrica. El fet és que les parladuries de la gent del poble que pensaven que aquella fàbrica marxaria riu avall amb la primera riuada es van equivocar. Va construir el forn per a coure el guix uns metres més avall, també prop del riu. La seva creativitat el va ajudar a trobar fórmules per a carregar la matèria primera dins els llaguts de forma barata i ràpida per facilitar-ne el transport, que és del que ell realment vivia. Amb unes grans tubs fets amb material va ser capaç de carregar directament les pedres d'una pedrera d'El Figueral fins a l'interior del llagut. El Procés Industrial La fàbrica de guix de Benifallet no només produïa guix, sinó que també va ser pionera en la utilització del transport fluvial per distribuir el seu producte. El guix es produïa a la fàbrica i després es transportava fins a Tortosa mitjançant llaguts, un tipus d'embarcació tradicional del riu Ebre. Aquest mètode de transport era molt eficient per a l'època, ja que permetia moure grans quantitats de guix amb relativa facilitat. Impacte Econòmic i Social L'establiment de la fàbrica de guix va tenir un impacte profund en l'economia de Benifallet i de les àrees circumdants. Va crear llocs de treball i va estimular altres sectors, com el transport i el comerç local. A més, va contribuir al desenvolupament de la infraestructura local, ja que la demanda de guix va promoure la construcció d'edificis i altres estructures. La seva fàbrica seria la pionera, però no fou la única. La indústria del guix va acabar portant molts jornals a Benifallet en aquella época de posguerra amb la posada en marxa de vàries pedreres i fàbriques de guix (Clots de Martín, Jaume dels Clots, el Rebolé, l'Antonio de la Campana i altres que van tenir una vida molt curta perquè ja va arribar el transport per carretera. Evolució i Llegat Amb el temps, la fàbrica de guix de Benifallet va anar evolucionant, adaptant-se als canvis tecnològics i de mercat. Tot i que avui dia ja no estigui en funcionament, el seu llegat perdura en la història industrial de la regió i en la memòria col·lectiva dels habitants de Benifallet.