BALNEARIO DE CARDÓ

Durant la guerra carlista, els frares van haver d'abandonar el monestir de Cardó, refugiant-se a pobles veïns. Aquest abandonament es va fer definitiu amb el decret de desamortització de Mendizábal del 1836. Part de Cardó es va subhastar el 1844, i les pertinences dels monjos van ser dispersades, incloent tapissos, llibres i objectes de valor. La majoria dels llibres van ser cremats. Durant dues dècades, Cardó va quedar abandonat a causa de les dificultats econòmiques. El 1866, uns empresaris de Tortosa van transformar les ruïnes del monestir en un balneari, aprofitant les propietats de les seves aigües. Van rehabilitar les dependències en millor estat, però la propietat era de l'Estat. El 1870, l'Estat encara posseïa l'edifici, però José Monclús havia adquirit les terres de conreu adjacents. El 1872, Salvador Cabestany Gasol i el seu oncle van comprar quatre finques de Cardó, incloent els edificis del monestir, i el 1877 Cabestany ja n'era l'únic propietari. Durant aquest període, es van fer nombroses reformes, convertint l'antiga església en menjador i altres cel·les en habitacions per a hostes. Es va cobrir amb cristalls el pati central del claustre, i es va transformar l'església en saló de festes. El 1883, Cabestany va restaurar els edificis, convertint-los en un modern balneari. Es va construir una nova capella el 1884, un camí a Tivenys el 1885, i una carretera a Tortosa el 1887. A finals del segle XIX, el balneari va guanyar fama, i el 1899 Cabestany va impulsar-ne el desenvolupament amb l'edifici de Sant Salvador. El 1902 es va començar a construir una nova carretera a Rasquera, inaugurada el 1904, que va augmentar el nombre de visitants. Amb la mort de Cabestany el 1912, el balneari va passar a ser propietat dels seus fills. Durant la GUERRA CIVIL DEL S.XX el Balneari de Cardó va tenir tres rols principals:

1. Lugar de descanso y detención del obispo de Tortosa : Al comienzo del levantamiento militar, el balneario fue un lugar de descanso. El obispo de Tortosa, Félix Bilbao , se encontraba de vacaciones allí cuando empezó el levantamiento. Un grupo de revolucionarios armados le detuvo a finales de julio y decidió llevarlo a Tortosa, la sede del obispado. El alcalde de Tortosa, Joan Berenguer Cros , intentó desviar el convoy hacia Tarragona, pero no lo logró, y el obispo fue puesto a disposición del Comité Antifascista de Tortosa, que finalmente aceptó el traslado a Tarragona, a excepción de la FAI.
2. Refugio para civiles: El propietario del balneario, Salvador Samsó, colgó la bandera francesa, indicando que el complejo estaba bajo jurisdicción internacional, lo que disuadió a otros grupos revolucionarios de actuar violentamente. Esto permitió que civiles, principalmente de Benifallet, huyendo de los estragos de la guerra, encontraran seguridad en el balneario. Estos civiles fueron acogidos amablemente por los soldados acantonados en el sitio.
3. Hospital militar republicano: En un momento indeterminado de 1938, el balneario se convirtió en un hospital militar republicano, operativo durante la batalla del Ebro. El teniente médico Josep Maria Raméntol Rifà relató los peligros de la carretera de acceso para las ambulancias que llegaban de noche. Avelino Artís-Gener (Tisner) , un soldado herido, también estuvo ingresado en el balneario para recuperarse de sus heridas.